HISTÒRIA
FORN DE TEATRE PA'TOTHOM
Extret de:
“Aproximació al Teatre de l’Oprimit a Catalunya (2002-2009): el CTO Pa’tothom i anàlisi d’una peça de Teatre Fòrum”. Verónica Martínez.
Pàg 100 a 105.
Fundació i inauguració
El 1999 els germans Forcadas van comprar un local al casc antic de Barcelona que anteriorment havia estat un forn de pa al barri del Raval situat al carrer Lluna, 5 on es va instaurar l’entitat Pa’tothom. Inicialment el nom de l’agrupació era Associació Teatral Pa’tothom.
La inauguració no oficial va tenir lloc el 16 de març del 2000 i es va fer una conferència a càrrec del Sr. Jordi Forcadas [pare], tot aprofitant la seva estada a Barcelona. El progenitor dels germans Forcadas, que ha estat un important enginyer emigrat a Colòmbia durant el franquisme, va posar èmfasi en la riquesa que l’associació podia tenir, ja que obtenia tant els valors de la cultura llatinoamericana i com els de la catalana.
El concepte va ser concebut pels germans Forcadas: Montse i Jordi Forcadas, que en aquells moments era estudiant de Dramatúrgia i Direcció Escènica a l’Institut de Teatre. L’equip inicial en el moment de la fundació de Pa’tothom tenia com a nucli als germans Forcadas acompanyats de les següents persones: Laura Fernández, professora de l'Institut del Teatre d’origen cubà, Reina Sánchez, actriu colombiana, i Ana Caubet, actriu catalana que va formar part de Pa’tothom fins l’any 2006. Paral·lelament a la configuració de l’equip, a l’abril del 2000 van començar les obres de rehabilitació del local.
La intenció del projecte era fer cursos de teatre oberts i accessibles a tothom: pobres i rics. La primera publicitat de les classes va sortir a la llum el 15 d’octubre del 2000 i les classes van començar oficialment el 4 de novembre del 2000 moment en el qual l’oferta formativa era d’onze cursos.
Períodes històrics i artístics: entre l’escola i els projectes socials
Primera etapa 2000-2002
A finals del 2000 l’escola ja estava oficialment inaugurada i els cursos de teatre de Pa’tothom eren tot un èxit dins del teatre alternatiu que es feia en aquells moments a Barcelona. La segona publicitat important data del 18 de desembre del 2000 per donar a conèixer a la ciutat la programació nadalenca i del segon trimestre. La tercera tanda publicitària es va posar en marxa a l’abril aprofitant el tercer trimestre que començava amb molt d’èxit. [...]
Durant el maig de 2001 l’actor Fabrizio Chiodetti de la companyia teatral Philippe Genty va impulsar amb l’ajut de Pa’tothom una trobada pluricultural que tenia la intenció de tractar temes d’interès social on el ciutadà pogués incidir per millorar la seva realitat. El treball del Chiodetti va ser important ja que era el primer intensiu de cos d'una persona amb carisma internacional. Paral·lelament, es van llençar mensualment una programació de contes per adults i conferències que tractaven dels temes que en el moment eren candents com ara el moviment okupa, les sectes, els conflictes bèl·lics, entre d’altres. Aquesta programació no va tenir gaire convocatòria, motiu pel qual no es van tornar a organitzar conferències amb tanta freqüència.
Després d’aquest primer curs lectiu, Pa’tothom va desenvolupar la seva primera acció social i reivindicativa que es va efectuar el 24 de juny de 2001. Aquesta acció es basà en fer un judici que comptava amb un tribunal popular contra el Banc Mundial. Aquesta acció va estar recolzada per ERC, però Pa’tothom va deixar clar que això no significava que fossin de cap partit polític.
Durant el curs 2001-02 l'equip directiu es redueix a causa de la defunció de Laura Fernández i la marxa de la Reina Sánchez a Colòmbia. En aquest curs es va crear la primera formació actoral integral tot complementant l’estructura de classes lliures. En un futur es volia oferir una titulació adient a l’alumne que li permetés trobar feina. Aquesta formació en un principi es feia durant tres tardes a la setmana i comptava amb la classe d’improvisació a càrrec de Jordi Forcadas, les classes d’expressió corporal sota la direcció de Penélope Serrano i, per últim, un taller obert que també dirigiria Jordi Forcadas. Durant les festes de la Mercè de 2001, Pa’tothom va crear un espectacle de comèdia de l’art titulat Pas-a-port sota la direcció de Montse Moreno i Raquel Capdet. Durant el curs 2001-02 la principal intenció de Pa’tothom va ésser donar a conèixer un teatre de denúncia i, per aquest motiu, el maig de 2002 es va publicar un article sobre Pa’tothom a la revista Nova Ciutat Vella que tenia com a títol Ningú no es sent marginat econòmicament fent teatre 98. Sota aquest títol l’articulista va escriure “un antic forn de pa esdevé una escola de teatre de denúncia i d’integració”. Durant aquest curs també es va posar en marxa un cicle d’exposicions gratuïtes al públic. L’entrada del local de Pa’tothom serveix com a sala perquè pintors, dibuixants, artistes multimèdia i fotògrafs puguin exposar les seves obres sense haver de pagar a l’entitat. El setembre de 2002 Pa’tothom fa un curset de teatre a Girona que va donar a conèixer un altre tipus de teatre en una ciutat que fins aleshores només comptava amb l’experiència de l’escola El Galliner.
El novembre de 2002 va ser estrenada l’obra La orgía de Enrique Buenaventura, director i creador colombià del teatre de creació col·lectiva, tècnica que més endavant portaria Pa’tothom a Barcelona a través de les Trobades Internacionals, a la Mostra d’Arts Escèniques Bon Pastor. Durant el curs 2002-03, Pa’tothom va començar a aplicar la metodologia del Teatre de l’Oprimit amb grups del barri del Bon Pastor. Jordi Forcadas ja havia tingut una experiència semblant amb adolescents del Raval al juliol de 2002. Però va ésser realment al febrer de 2002 quan a Pa'tothom van descobrir les veritables eines que oferia el Teatre de l’Oprimit a partir de la seva presència al curs que va impartir Augusto Boal a l’Institut de Teatre com a creador del Teatre de l’Oprimit.
A partir d’aquest moment l’equip directiu de Pa’tothom posà més èmfasi en la implementació d'aquesta nova tècnica teatral dins de la seva tasca. Tot reforçant la visió sociopolítica que converteix el teatre, que es fa dins d’una comunitat, en una eina de poder cap a la transformació social necessària.
Segona etapa 2002-2006
A partir del curs 2002-03 i fins al 2006 l’equip directiu es constitueix només pels germans Forcadas i l’Ana Caobet. Durant aquest curs, es va fer l’obra Un dia d’estiu del polonès Mrozek a càrrec del grup del Forn de teatre i es va presentar a la Sala Raval. També es va muntar Valleinclaneando amb fragments de l'obra de Valle Inclán que es va presentar dins del programa de Elravalésteatre a càrrec del grup Claro de Luna conformat per alumnes de l'entitat. Una altra obra que es va muntar va ser el Retablo de la avaricia, la lujuria y la muerte, de Ramón del Valle Inclán i es participa per primera vegada als Rencontres du Jeune Théâtre Européen organitzats pel CREARC (Grenoble, França). L’Escola d’Estiu de 2003 de l’agrupació d’Attac-Catalunya va proposar a Jordi Forcadas realitzar un taller del Teatre de l’Oprimit. Aquest va ésser el primer seminari especialitzat en les tècniques de Boal per a formadors que va impartir Forcadas. Es tornaria a fer el 2004.
Durant el curs 2003-04 es va néixer el projecte Drama Way, un treball sobre el teatre dins de col·lectius joves en exclusió social dut a terme per entitats d’Estònia, Finlàndia, Portugal i Espanya. Va ésser a l’abril de 2004 quan aprofitant la setmana del Drama Way a Espanya, Pa’tothom va organitzar la I Trobada Internacional de Teatre i Educació que, com veurem després, va suposar un pas important per al teatre social a Catalunya. En aquesta trobada Pa’tothom va aconseguir que Julián Boal, fill d’Augusto Boal, resident a París, impartís un taller d’iniciació al Teatre de l’Oprimit. La magnitud d’aquest esdeveniment va fer que TV3 s’interessés per la trobada i hi dediqués un espai al telenotícies, cosa que mai més no ha tornat succeir. La I Trobada va suposar una gran revolució a la ciutat, sobretot dins de les entitats educatives i les que feien teatre en col·lectius socials amb risc.
Una de les conseqüències de l’èxit d’aquesta trobada va ésser que durant el curs 2004-05 es fes el primer curs de Teatre d’intervenció social que oferia quatre hores setmanals de classe. Aquest curs estava pensat per a professionals que treballaven amb aquests col·lectius i no pas per a persones que volien ser actors professionals. Els alumnes rebien formació de totes les tècniques del Teatre de l’Oprimit, dels pretextos dramàtics d’Allan Owens, tècniques de teatre polític, èpic, etc. Durant el període 2004-06 aquesta formació només tenia un nivell però era complementària amb la formació d’actors, ja que era possible combinar aquestes dues formacions diàriament en torns de matí o tarda de 3 hores.
A part, Pa’tothom continuava desenvolupant projectes socials que no tenien relació directa amb la formació que donaven a l’escola o amb les exposicions que feien. Durant el 2005, l’impacte del Teatre de l’Oprimit era molt palpable i per això la segona trobada va tenir molt més ressò que la primera.
Altrament, durant aquest curs les desavinences ideològiques dins de l’equip directiu eren importants, fet que va provocar que els germans Forcadas li proposessin a l’Anna Caubet separar-se.
[...] En aquesta etapa, s’havien produït canvis envers la qualitat dels serveis i de cara al setembre de 2006 els projectes ja començats es van enfocar des d’un altre punt de vista: s’havien iniciat la major part dels projectes d’intervenció social que es van consolidar fins a arribar a l’actualitat i que donen un segell propi a la feina feta per Pa’tothom. [...]
Tercera etapa 2006-2009
A partir de la separació de l’equip directiu, comença la darrere etapa de Pa’tothom que ha significat una veritable remodelació cap a un teatre d’esquerres compromès amb el ciutadà que pateix amb la intenció d’ajudar a millorar la seva realitat.
Els plans d’estudis també es reformen radicalment, comencen a desaparèixer cursos que no aporten res a la visió sociopolítica del centre com, per exemple, el tai-xí, el cant o el circ.
Durant el curs 2006-08 es comença a donar el fenomen de proliferació de grups que treballen amb tècniques de teatre social i de l'Oprimit, [...] Als anys següents, alumnes del teatre d'intervenció social de Pa’tothom també comencen a organitzar-se per fer els seus propis projectes i sorgeixen col·lectius [...]
En el moment d’aquesta reestructuració, els germans Forcadas es van platejar obrir l’equip directiu a altres persones i van trobar a professionals que volien apostar pel seu projecte i que compartien ideals més propers, així com maneres de veure el teatre dins de la intervenció social.
Durant aquest curs, al març de 2006, es va realitzar un projecte que es va materialitzat en l’obra de teatre Vacío, en què s’explicava la vida de tres parelles i on es feia èmfasis en la migració a través d’un paral·lelisme entre el fenomen viscut a Catalunya els anys 60 i el que es viu avui dia, tot qüestionant el concepte d’immigració que s’ha convertit en el pilar que impulsa una de les desigualtats més injustes que desgraciadament es viuen com un fet natural. Aquesta obra va ser co-dirigida entre Jordi Forcadas i Juan Miguel Portal, vicepresident de l’Associació Els Altres Andalusos. En aquesta ocasió, Portal va explicar per primer cop la seva teoria del “Component Cultural” a Jordi Forcadas i com li va interessar molt, va convidar Portal perquè formés part de l'equip directiu de l’entitat. Portal va ajudar a redefinir la nova línia filosòfica de Pa’tothom: es va decidir canviar el nom de l’entitat i modificar els estatuts. L’Associació Teatral Pa’tothom es va passar a dir Forn de teatre Pa’tothom.
En l’entrevista feta Montse Forcadas, comenta el discurs de Portal, els seus coneixements i com la vessant sociològica de Portal canvia la visió de l’alumnat: “És una gran aportació. Hem incorporat conceptes que planteja. Pa’tothom té una gran avantatge sobre altres associacions. N’hi ha que s’han creat per fer diners, per poder facturar o d'altres motius sense importància. Però Pa’tothom ens ho vam creure des del principi. Creiem en el que fem i el perquè ho fem i això es una avantatge. Així, el 2006, quan fem tot aquest replantejament estructural, les idees de Portal li donen molta més força a la nostra tasca i el punt de vista d’un teòric com el Miguel dóna un enriquiment enorme. A més, en contrapartida, ell es troba còmode a nostra entitat, ja que no és una persona ‘políticament correcte’ i aquí està en un lloc on no el limitem, ni el moderem, ni el tallem.”99 Juntament als germans Forcadas i Portal, es van unir dos pedagogs teatrals colombians: la Luz Marina Gil i William Arunategui, Willo. Gil és llicenciada en Art Dramàtic i en Pedagogia. Més tard, s'incorpora Mara del Alar per impartir classes de veu i també d’altres professors.
La tercera etapa va anar acompanyada amb una nova publicitat que donava entendre al públic que l’escola tenia l’objectiu de formar actors amb consciència social i disposats a portar endavant projectes com a actors i pedagogs de teatre de intervenció social. Per exemple, l’alumna Faustina Hanglin d'origen argentí va portar endavant un projecte titulat Llengua en moviment per a ensenyar les llengües de Catalunya a estrangers. Amb el projecte, es pretenia fer de la llengua, conjuntament amb el teatre, un vehicle de comunicació per lluitar contra el racisme i a favor de la interculturalitat.
Durant un curs Faustina va formar part de l’equip. Hi va haver altres canvis com ara el lloguer d’espais, els cursos intensius i la concepció i posada en marxa de les beques. Las sales no es llogarien més i sols serien cedides per projectes compromesos socialment. A més, tots els cursos i seminaris que s’impartissin a partir de llavors haurien de tenir aquest rerefons social. Una de les raons que sempre ha diferenciat Pa’tothom és que des del els seus inicis va atorgat beques a aquelles persones que no podien costejar els estudis o altres activitats a l’entitat. [...]
A partir de 2006, es van consolidar els projectes iniciats anteriorment i se’n van iniciar de nous. Els projectes que es van consolidar són els següents: - Projecte Eureka. Centres penitenciaris de Catalunya. - Projecte Shirine. Per tercer any consecutiu. D'aquest projecte surt Medi ambient, obra de creació col·lectiva sobre el tema de les bandes juvenils realitzada amb 15 joves de diferents barris de Barcelona. - Projecte d’Educació en Valors de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. IMEB.
Durant l'any 2005, Pa’tothom comença la col·laboració en aquest projecte on escenifica alguns dels conflictes més corrents a l’escola i a la família, amb dos experts de l’institut s'analitzen les possibles solucions. Hi ha 7 representacions durant aquest any en diverses escoles de Barcelona. Entre altres es representa Com saber dir no, que s'ha representat 45 vegades des de aleshores, encara té demanda i va ser anomenada al programa La nit al dia. - Projecte de tallers de teatre amb els pares i alumnes de CEIP Bernat de Boïl al barri del Bon Pastor. - Casal d’Infants del Raval. I els projectes iniciats, entre d’altres, en aquesta darrera etapa són: - L’obra Amina busca feina. - Tallers amb disminuïts psíquics de l’escola Viver de Sant Foix. - Taller amb l’associació Àmbit amb drogodependents i malalts de la SIDA. - Fundació Desenvolupament Comunitari: en el projecte Rosella o Mudawana que es el nom del nou codi de família al Marroc. Obres de teatre per la FAPAC, projecte Escola de pares.
Després de l’estiu de 2009, Pa’tothom inicia una nova etapa amb canvis dins de l’equip directiu, amb nous cursos, professors i, fins i tot, amb una web renovada, sent tot aquest moviment el principi d’una nova història de l’entitat, que estarà per escriure. De tots els projectes iniciats en l’etapa 2006-2009, Amina busca feina és el màxim exponent socioeducatiu dins de la trajectòria de Pa’tothom perquè representa el Teatre de l’Oprimit en estat pur: una ciutadana oprimida surt a escena acompanyada de la seva família per denunciar la seva situació amb l’objectiu de transformar-la. [,,,]
Després d’aquesta revisió històrica de l’entitat, podem considerar que el Forn de teatre Pa’tothom és un Centre de Teatre de l’Oprimit en tota regla per dues raons: en primer lloc perquè és totalment fidel a la Declaració de Principis del Teatre de l’Oprimit publicada a la web de la ITO i, en segon lloc, perquè el seu funcionament és molt similar al del CTO de Rio de Janeiro i al d’altres d’arreu del món, encara que no comptés amb un grup de teatre estable durant els seus primers anys d’història. Per tot això, queda constància que Pa’tothom és militant i activista del TO i que ha desenvolupat correctament la missió multiplicadora del mètode a Catalunya i a la resta d’Espanya. A partir d’aquest moment, tractarem el Forn de teatre Pa’tothom com un CTO perquè està reconegut com a tal per la ITO, tot i que l’entitat no s’autoanomeni amb aquest nom.
Extret de:
MARTÍNEZ, Verónica. “Aproximació al Teatre de l’Oprimit a Catalunya (2002-2009): el CTO Pa’tothom i anàlisi d’una peça de Teatre Fòrum”. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona- Institut del Teatre . Facultat de Psicologia i Lletres. 2009. Treball de recerca- DEA. Doctorat en Arts Escèniques.
NOTA: Agraïm a la Verónica Martínez.
Inici
|
info@patothom.org
Afegir a favorits