L’any passat, al mig a l’esdeveniment global més significatiu en dècades, a molts els semblava obvi: s’acostaven nous temps, i serien virtuals! La transmissió en viu, els podcasts i els zooms van explotar, accelerant cap al que moltes persones consideraven una nova era en la qual tots es connectarien amb tots.

Més d’un any després, podem dir amb seguretat que aquesta simple conversió suposadament evident a la connexió en línia no va funcionar. Internet va ser simplement capaç de crear una infinitat de bombolles informatives on mai aprenem; simplement reafirmem el que ja sabíem, en el millor dels casos però, la majoria de les vegades, per al pitjor. El que és modern definitivament no és contemporani amb les nostres necessitats reals. A través de la lent de la Escola de Teatre Popular amb seu a Rio de Janeiro, una escola dirigida amb i per a moviments socials, examinarem el que el teatre pot intentar quan no sols intenta representar la política, sinó que participa activament en l’intent de construir el poder popular.