El projecte Accés al teatre – Escola Popular consisteix en oferir formació en arts escèniques tan complerta com siga possible i integral a persones que visquin situació de pobresa, tot donant suport a entitats, institucions i serveis de la ciutat.
Escola d’interpretació per a infants i joves, que es concep com a recurs per a ensenyar teatre tot tractant d’incidir en formar-los com a actors socials i subjectes històrics. El teatre és un motor per actuar en favor del canvi social, sobretot amb aquells col·lectius que pateixen pràctiques que els exclouen socialment. A través dels nostres cursos regulars s’aconsegueix la formació integral que permet actuar de manera sòlida i fonamentada dins de diferents àmbits socials amb el teatre com a impulsor d’iniciatives. Es dóna la formació més completa del país de Teatre de l’Oprimit.
Actualment, ha agafat força el teatre com a part del motor de canvi i hi ha moltes iniciatives que neixen d’aquesta idea. El teatre que ha de transmetre missatges diferents, quelcom d’alternatiu al que es fa en l’àmbit institucional, s’allunya de la realitat perquè cau en dos paranys. El primer és la de descriure als opressors com gent tant «dolenta» que fan caricatura, i les representacions, hereves inconscients del realisme socialista, són les dominants avui en els moviments socials i, segons l’avaluació de l’equip pedagògic, contribueixen poc a una anàlisi concreta de la situació concreta, així com a les possibles maneres de superar-la. Per tant, l’Escola es va posicionar com feta amb moviments, per a moviments, però també, fins a cert punt, contra els moviments. Ja que i aquí ve el segon parany en el qual cau el teatre popular o alternatiu, que hi ha una sobre idealització de la lluita en si. Es pensa que l’acció transformadora no és una construcció, és la solució a tots els problemes i, moltes vegades, es pensa que a tots els problemes individuals. És a dir, que hi haurà un moment que guanyarà certa idea i s’acabaran els problemes. Des de l’escola es vol transmetre la idea de construcció i no de finalitat, perquè si més no, hi haurà un sentiment de frustració. L’escola popular esdevé un espai participatiu per a crear no sols actors, sinó subjectes històrics mitjançant el qüestionament actiu de què els envolta. El projecte és un pla artístic per a oferir una formació que serveix d’estratègia metodològica per a garantir l’apoderament dels assistents. El projecte proposa donar accés al teatre a persones del barri i de Barcelona, especialment als joves, amb pocs recursos.
Encara que la feina es basa en l’Augusto Boal, també es reprèn Brech. L’estudi de la realitat és el punt central encara que aquesta es troba plena de contradiccions, a més, són dinàmiques. Així es treballa amb l’alumnat de l’Escola, exercicis basats en l’ús de la dialèctica.
L’experiència sobre el funcionament, la proximitat i l’arrelament de l’entitat al barri i la ciutat, les xarxes en les quals es participa, permeten que hi hagi garantida una assistència als seus cursos. Un cop aquí, l’alumnat sap que se li demanarà que pensi el seu paper com a ciutadans tot erradicant els possibles desencisos que poden i fer una anàlisi de la precarietat econòmica són anomenats “col·lectiu amb risc d’exclusió”.
Amb el suport d’un 43,5 % per part del ICUB
